He arribat a la conclusió de que sóc un tipus estrany. Massa calculador, però feble a l'hora de portar a terme alguns d'aquestos càlculs. Gire la vista darrere i pense que, per el moment, poques coses són com m'agradarien o com havien estat somiades i tal vegada no haja escollit els camins adequats. I com molts altres dies, hui jure i perjure que s'han acabat les indecisions, que la pròxima vegada no erraré, seré franc i lluitaré pel que desitge sense reparar en ximpleries. No obstant passen els dies i res canvia i les ocasions per demostrar que puc modificar el rumb s'esgoten, em retire de nou amb la sensació de derrota i amb la impressió de que sempre actue a destemps, de que a l'hora de l'acció em preocupe per coses per les quals no té sentit preocupar-se i obvie el que realment era important, allò que des de feia setmanes portava meditant i esperant. Se podria dir que ho mesure tot al detall, però em bloquejo en el moment crucial i les meves opcions es van reduint fins esgotar-se. A més, el pitjor de tot es que no entenc perquè, ja que les millors sensacions i vivències de la meua vida (encara que a sovint s'afirme que els millors plaers són els que arriben de forma inesperada), han arribat precisament així, mesurant, complint i després deixant-se portar per la màgia del moment... però jo sóc un home estrany i tal vegada eixes situacions no estan reservades per a mi...
J
No hay comentarios:
Publicar un comentario