Últimament he estat reflexionant al voltant del caràcter relatiu de la felicitat. Sempre volem més, i mai estem del tot contents amb allò aconseguit. Desitgem més, som humans, tenim ambicions, sembla inconformisme avariciós, però en el fons, mentre l'objectiu siga raonable, em pareix una qualitat humana fascinant.
"La nostra vida transcorre amb la cerca de la felicitat com a eix central, no obstant això, al meu parèixer, aquesta cerca no deixa de ser una pèrdua de temps: la felicitat absoluta no existeix com a tal i la seva grandiositat resideix en el seu caràcter espontani i transitiu; en altres paraules, ningú és capaç de conèixer mai l'estat de felicitat total. Aquesta valenta afirmació pot semblar negativa en un primer moment, però en realitat mostra tot el contrari. Mai serem feliços completament, perquè l'home té la ambició com a característica innata, per tant, el nostre afany per continuar creixent una vegada superats els reptes marcats impedeix que apleguem a estar totalment realitzats. Així, una vegada exposada aquesta teoria personal, sols em queda concloure que en la capacitat de cadascú per a saber acceptar el grau parcial de felicitat en que es viu, resideix la clau de tot: inevitablement desitjarem progressar i ens marcaren metes més complicades i elevades, però mai oblidem que el que ja hem aconseguit té un gran valor i serà el magnífic punt de partida d'un nou capítol que nosaltres mateix escriurem."
J
La justícia temporal, la contundència de les hores
El temps deixa a cadascú en el seu lloc, sí senyor. Sempre he sentit certa devoció cap a aquesta frase i cada dia que passa va augmentant la seva importància, ja que per a mi, s'ha convertit en una de les màximes de l'existència dels éssers humans, és una forma clara i senzilla de dir que els nostres actes ens marquen i guien fins deixar-nos en el lloc que ens correspon, és una forma de dir que tenim que assumir les responsabilitats derivades de les nostres accions perquè cada pas que donem té unes conseqüències que van donant forma a la nostra persona. Per tot açò, m'agrada emparar-me en aquesta oració, perquè ens ajuda a ser pacients i ens demostra que si fem el que considerem correcte, el resultat a llarg termini tindrà en compte l'esforç. Per exemple, quan creus haver caigut en l'amor (sempre fique els exemples al voltant del mateix tema, manies irreparables, perdoneu), i deixes córrer els dies per a esperar resposta de la persona que estimes, els temps decidirà: oblit o reconeixement, a més, pots estar segur que eixa resposta serà la correcta, perquè el cúmul de voltes que pega la vida, es ordenat pel mag del temps per a traure les sol·lucions a la llum, és a dir, el temps et donarà una resposta madura i inequívoca al voltant del teu amor. Dit açò, pense que el temps i el seu efecte són increïbles. Poc a poc em done compte de que tot gira al voltant del passar de les hores, la clau es saber gestionar aquest temps, fer d'ell un aliat i, recolzant-me en l'excel·lent frase amb la que obria el blog, responsabilitzar-se de tot allò que es fa. En el futur, arreplegarem la collita de les bones llavors que sembrarem i que varem cuidar sense oblidar-se cap dia, el temps ens recompensarà amb allò que mereixem i serà jutge de les paraules abans dites: destaparà al mentider i premiarà al coherent, destruirà el poder per a tergiversar i camuflar que tenen les paraules i plasmarà el vertader rostre de cada persona. Ja sabeu, mesureu fins l'últim acte perquè res passa desapercebut per al temps, res hi ha que escape del impacte del seu passar, res hi ha que no sigui col·locat al lloc que li correspon.
J
J
Suscribirse a:
Entradas (Atom)