Feia temps que no escrivia una reflexió breu, però hui m'ha tornat la inspiració. Hui parle de l'egocentrisme, del possible problema de l'ús excessiu de voler-se a sí mateix.
"Tots els humans, en certa manera, pequen de ser egocèntrics. Per molt humils o orgullosos que hi puguem ser, en alguna ocasió tots ens sentim el centre d'atenció i li donem una perspectiva als fets que ens deixa al mig de la resta, com si els demés feren sempre els seus actes en benefici o perjudici nostre. De qualsevol manera, que sigui un mal endèmic no és excusa per a abusar d'ell, perquè l'us responsable del fet de ser egocèntric pot arribar a ser positiu, és més, diria que és necessari. Així, es trobem que aquest ús responsable desemboca en l'autoestima, és a dir, en eixa part tolerable de l'egocentrisme que ens fa apreciar allò que hem fet. Per tant, no és roin ser egocèntric, només s'ha de trobar el punt que permeta valorar-nos positivament per a seguir progressant, però mai per a assentar-se i creure's superior, ja que és ahí on cauríem en la part menyspreable de l'egocentrisme i en la falsa consideració de que som millors que la resta innatament."
J
No hay comentarios:
Publicar un comentario