De vegades hi ha cançons que no pots parar d'escoltar i de vegades hi ha composicions que no escoltaries per res del món. En el grup de les primeres s'ha colat per a mi una cançó de Els Amics De Les Arts, concretament, Jean Luc (inclosa en l'àlbum Bed&Breakfast). Jean Luc és diferent, però a més, explica el dilema on segur que molts heu estat clavats alguna vegada: una dona vos fa alguna senyal que aparentment indica que et vol, però per contra, en altres moments sembla que per res del món desitja tal cosa. A Jean Luc sens diu d'una forma original com tenim por a actuar en aquestes situacions perquè sempre pensem en el després, en com quedaran les coses si ens decidim a llançar-nos. Com a colofó, la cançó ens transmet que clarament, en aquestos casos, la clau resideix en estar segur de sí mateix i no tindre por, estar sempre un escaló per damunt. Bona cançó i molt gratificat d'haver començat a escoltar a Els Amics De Les Arts.
Ai Jean Luc, ai Jean Luc... vull entendre però no puc...
J
No hay comentarios:
Publicar un comentario