Feia temps que no escribia ja que una xicoteta aldea em tenia gustosament segrestat durant el mes d'agost. Així que després d'un mes d'inoperància, torne a escriure amb una quarta reflexió breu. Aquesta tracta de l'amor, espere que us agrade. Una abraçada.
"A l'amor, com a la mateixa vida, té molta importància el valor que t'otorgues a tu mateix, per això, no caure en l'obsessió i oferir l'estima amb la mesura adequada potser la clau d'una vertadera relació, una relació en la que les dues persones es necessiten per igual, una relació on la passió i els bons moments es situen en el temps i en el lloc adequat. No caldrà massa paraules, perquè l'amor el conformen i el creen els sentiments, el llenguatge tan sols és el vehicle que aquest empra per a acostar als qui s'estimen. Una mirada, un moviment, un somriure... parlant, una persona pot confondre amb les seves històries, però si hi ha alguna cosa que traïx als humans són els gestos. Aleshores, concloc el següent: estima, estima't, i demostra amb senyals el que sents, les paraules sols donaran l'última espenta."
PD: Encara que potser no li agraden els honors, vull donar les gràcies a EB. Sens dubte, els diàlegs amb ell m'han fet aprendre.
J
inmerescuts, no ha sigut mes del que jo he apres i disfrutat tambe amb eixos mateixos dialegs, sempre es un honor raonar i compartir experiencies xq es l'unica forma d'aprendre els uns dels altres.
ResponderEliminarPeace