Política de veritat

Ara que s'acosten les eleccions, es típic parlar de política i promeses. Política barata i promeses temporals que molts sabem que no es compliran. El allunyament de la classe política cap al poble és cada vegada més gran i la resposta a aquest fet s'està veient reflectida en protestes als carrers per tal d'aconseguir que les coses canvien.

A ningú ens ha sorprès que la gent es llance al carrer per a reclamar una altra democràcia. L'actual campanya electoral està sent, en general i per a mi, una autèntica vergonya. Però no em resulta estrany. Aquestes protestes i aquesta campanya nefasta són l'herència que rebem d'anys i anys de passotisme polític, corrupció i vergonyosa gestió dels dos grans partits allà per on van i governen. Al nostre País, governa un partit que inclou catorze imputats a les seues llistes, i fa l'oposició una agrupació política estancada en Gürtel i que no ens ofereix unes millors perspectives. Malgrat tot açò, les urnes pareix que tan sols castigaran, merescudament, als segons, i deixaran impunes els actes i polítiques intolerables dels primers. Amb aquest panorama, qui no es desencanta de la política? Doncs una part de mi encara resisteix. Crec en la política, sí. En eixa política que protegeix els nostres interessos, que s'ocupa dels problemes reials de la ciutadania i que s'oblida d'obres mastodòntiques i sobre-costos innecessaris per tal de cuidar i vetlar pel nostre benestar. Jo com a ciutadà, passe de Àgores, no m'importen els miradors en mig d'una glorieta, tampoc em serveix per a res l'hospital més gran d'Europa si el que provoca es caos i malestar. Per si no tenen prou, he de dir que m'irriten les obres de voreres noves quan les anteriors estaven noves, a més veig estúpid que es planege la construcció de palaus de congressos quan tots sabem que van a ser inútils. A més, per si em faltaren motius per a despotricar de la política actual d'alguns, vull que s'adonen que no m'interessa que Ecclestone passege per València mentre hi haja xiquets en barracons a les escoles, que es plantege la construcció de parcs temàtics de Ferrari o que porten vaixells de vela quan quasi ni sabíem el que era la Copa del Amèrica. Jo desitge una política reial, una política on hi estiguen els polítics de veritat, els de vocació. Passe de promeses forçades i d'últim hora: perquè les legislatures duren quatre anys i no quinze dies.

Observant la situació, pareix difícil la solució, però sols hi ha que fixar-se que en totes les coses que s'han fet mal, està la resposta per a no tornar a caure. I a més, tinc una cosa clara, les mobilitzacions són necessàries, però la política també la podem canviar a les urnes. Castiguem a qui ha caigut en la corrupció i no recolzem a qui sols pareix en-recordar-se de nosaltres un breu període de temps. A la graella política hi ha gent vàlida, gent que ens ha demostrat que es preocupa per mi, que es preocupa per vostè, que es preocupa per nosaltres... en definitiva: que busca solucions als problemes de la realitat. Vull més com Mònica Oltra, més com Mireia Mollà, vull més persones que intenten que tots coneguem la veritat i que mostren interès per nosaltres. A fi de comptes, els polítics deuen treballar per nosaltres, i la nostra obligació és exigir que ens representen amb un mínim de professionalitat i dignitat.

Voten a qui més els agrade, però si no volem tornar a passar quatre anys de política dolenta, pense que té que haver-hi una revolució a les urnes. Perquè contra la falsa democràcia es lluita amb la veritable democràcia, i estic segur que, com a poble, encara ens queda poder a les urnes. Junts ho podem fer, junts ningú és invencible, fem fora als que no s'han guanyat representar-nos, i sobretot, fem possible una política de veritat. Un abraç.


J