Inoperància juvenil

Ahir vaig acudir a votar a les que van ser i seran les primeres eleccions en les que participe. Amb un tant d'optimisme i il·lusió em vaig dirigir cap al col·legi electoral i vaig depositar, per primera vegada, les paperetes amb els meus vots.

El remor es venia escoltant des de fa dies i mesos, el Partit Popular anava a tornar a guanyar al nostre país (em negue a anomenar comunitat a la terra on vaig nàixer), i a més, tot apuntava a que ho faria amb una nova majoria absoluta. Qualsevol persona amb dos dits de front sap que els corruptes, i aquells que s'han delatat com a individus inútils per a la política, han de ser castigats a les urnes i defenestrats amb una pèrdua de vots. A la teoria, així va la democràcia no? Si no representes bé als ciutadans, aquestos, normalment, solen canviar de representant i busquen algú que defense els seues interessos. Doncs en València no són d'aquesta manera les coses. A la nostra terra té premi cometre errors i enganyar, a la nostra terra un president corrupte es riu dels electors i celebra una i altra volta noves victòries. Però, tots sabem com es comporta una gran part de l'electorat valencià, sempre ferm als seus ideals i que no troba més resposta que el Partit Popular quan busca opcions de dretes. No obstant, jo tenia una esperança, l'esperança del vot dels joves, del vot de les noves generacions que sabem quanta mentira hi ha instal·lada al Consell i quantes vegades ens han intentat enganyar amb l'apologia que la televisió "pública" valenciana fa de la política del senyor Camps. Hui tinc una idea distinta. Potser tinguen raó aquells que ens acusen de fer "botelló" i poc més, potser hem agafat una postura inmobilista que provoca un passotisme extrem en nosaltres, o simplement, potser que el nostre interés per allò més superficial i idiota ens ha fet oblidar que el futur es decideix en unes urnes.

Per altra part, però continuant amb la inoperància juvenil i analitzant les recents mobilitzacions que reivindiquen una nova democràcia, he de admetre que hi havien joves a les acampades del 15-M, però si som realistes, hi havia molts menys dels que per ahí diuen, i és una pena. És una pena que una gran part de la joventut ni tan sols es preocupe per un tema tan important com és lluitar per una democràcia justa. Voldria expressar amb paraules la mica de ràbia que albergue, però no puc. Davant escrits com aquestos, una gran part de la meva generació em titlarà de "pringat" o "friki", potser seré un "flipat" per a ells, però jo no em tire cap darrere. És molt trist que no ens preocupen assumptes tan importants i que semble que la política és un tema llunyà i estrany: nosaltres, els que fa poc que hem complit la majoria d'edat, som ja partícips de la democràcia i en les nostres mans esperen els canvis dels temps que estan per vindre, per això, és tan important que estiguem connectats a un aspecte tan important com és l'elecció d'aquells que ens representen.

Acabe ja, no vull fer-me massa pesat ni exercir de profeta, però com a últim apunt vull demanar una cosa a les noves generacions de votants: analitzem si corruptes i polítics inoperants mereixen decidir per nosaltres. Preocupem-se encara que siga un poc per aquest tema perquè és més important del que pareix. Temps per a l'oci en tenim moltíssim, temps per a decidir tan sols una vegada cada quatre anys, aprofitem-ho i demostrem que no ens dóna el mateix qui ens represente, oferim-lis un motiu per a que s'ocupen del que realment importa i sobre tot, que no pensen que facen el que facen sempre van a estar ahí, d'ara endavant els demostrarem que qui no s'ocupe dels nostres problemes no tindrà el nostre recolzament. És una qüestió bàsica, fa temps altres lluitaren perquè poguérem gaudir nosaltres d'açò, per favor, no ho llancem a perdre.


J