Ara que queda relativament poc per a les eleccions autonòmiques de la nostra regió, m'agradaria fer un xicotet repàs a la situació política que atravessa el territori valencià, que apart de ser depriment, denota la ignorància i pensament manipulat de la majoria dels ciutadans que en ell resideixen, ciutadans que es preocupen per defensar aquelles equivocades causes que la televisió valenciana els marca, tot allò, per cert, sense adonar-se de que estàn sent apartats de la realitat: la realitat de la vergonyosa classe política valenciana.
No seré massa extens, ja que la política a València es pot resumir en dues paraules: corrupció i incompetència. La primera d'aquestes s'ha guanyat amb força ser característica principal del nostre país. Des de fa uns mesos, i fins i tot anys, a les províncies de Castelló, València i Alacant no deixen de destapar-se nous casos de corrupció en els que estàn involucrats polítics de tot tipus, però dins d'ells, el Partit Popular guanya de bon tros. En primer lloc, perque els seus tres barons provincials pareix que lluïten entre ells per vore quin és pitjor. Fabra, Rus i Ripoll són una clara mostra del que ocorre açí: tres corruptes declarats que continuen ocupant càrrecs de molta importància, i que encara que els seus delictes són coneguts per tots, són elogiats per la multitud "pepera" que pareix votar cega a un color sense mirar a qui. En segon lloc, trobem al senyor Paco Camps, emperador valencià que coneix de primera mà les marques més importants de trajes però que continua arrasant a les enquestes. ës imcomprensible i som ridiculs, però es així. A mi personalment, em costa compendre com un corrupte de peus a cap que ha sigut cridat fins i tot als jutjats pareix que l'any pròxim tornarà a guanyar, abrumadorament, les eleccions autonòmiques. Potser, algú deuria despertar del món fantasiós on viuen als votants fanàtics i "peperos" que creuen abans al senyor Paco vestit d'Armani que a qualsevol magistrat de l'Audiència Nacional. Però al remat, el senyor Camps tal vegada no seria el líder indiscutible a les eleccions si a l'oposició trobarem un polític carismàtic i inteligent. Es açí on es creuem amb la incompetència. Feia anys que no veia a un polític amb tan poca força i tan protegit per les altes esferes dl seu partit com Jorge Alarte. El cap del PSPV no ha sabut fer oposició i ha deixat al seu partit pitjor del que estava quan va eixir Joan Ignasi Pla. Alarte no pot negar que va ser ascendit a ser suprem dels socialistes valencians amb l'inestimable ajuda de Leire Pajín. No cal dir res més. Si Alarte és nefast en la seva gestió Pajín és pitjor. Des que va entrar a formar part de la cúpula central del PSOE aquesta senyora no ha deixat de dir despropòsits i fer mal la seva feïna, no obstant aixó, també va voler fer-se notar a la seva terra i va designar al ja anomenat Jorge Alarte. Així, el més incompetent de tots, Paco Camps, està tranquil vent com Alarte i Pajín segueixen posant-se en contra a la poca gent que abans secundava al Partit Socialista del País Valencià, i a més, respira en veure que el nombre de seguidors ignorants que el defenen hipnotizats és cada vegada major. L'alternativa a aquest grup de polítics inútils la podriem localitzar a la veritable esquerra, però aquesta es troba més preocupada en resoldre els seus problemes interns que en fer oposició al dèspota Francesc Camps. D'aquesta manera, jo considere que Ximo Puig era l'únic que podia haver realitzat una bona feïna si hagués estat trïat com a secretari general del PSPV, però el seu pensament d'esquerres dins d'un partit que alguns volen dur al centre, i les seues ganes d'encaminar la política valenciana, van xocar amb Pajín, que no hem d'oblidar és qui supervisa les decisions del Partit Socilaista a Valencià.
En conclusió, la societat valenciana és qui ha de despertar. Ha d'haver un moviment contra aquells que ens volen representar de qualsevol manera i que no estàn capacitats per a fer-ho. Mentre Camps i companyia continuen al capdavant del nostre País el futur es pinta molt negre perquè estic segur que ells ni el canviaràn, ni els interessa canviar-ho. I es que és molt fàcil guanyar milers i milers d'euros a fi de mes tan sols per governar a un grapat d'ovelles que s'ho creu tot i que no alça la veu mai, ni contra uns, ni contra altres.
J
No seré massa extens, ja que la política a València es pot resumir en dues paraules: corrupció i incompetència. La primera d'aquestes s'ha guanyat amb força ser característica principal del nostre país. Des de fa uns mesos, i fins i tot anys, a les províncies de Castelló, València i Alacant no deixen de destapar-se nous casos de corrupció en els que estàn involucrats polítics de tot tipus, però dins d'ells, el Partit Popular guanya de bon tros. En primer lloc, perque els seus tres barons provincials pareix que lluïten entre ells per vore quin és pitjor. Fabra, Rus i Ripoll són una clara mostra del que ocorre açí: tres corruptes declarats que continuen ocupant càrrecs de molta importància, i que encara que els seus delictes són coneguts per tots, són elogiats per la multitud "pepera" que pareix votar cega a un color sense mirar a qui. En segon lloc, trobem al senyor Paco Camps, emperador valencià que coneix de primera mà les marques més importants de trajes però que continua arrasant a les enquestes. ës imcomprensible i som ridiculs, però es així. A mi personalment, em costa compendre com un corrupte de peus a cap que ha sigut cridat fins i tot als jutjats pareix que l'any pròxim tornarà a guanyar, abrumadorament, les eleccions autonòmiques. Potser, algú deuria despertar del món fantasiós on viuen als votants fanàtics i "peperos" que creuen abans al senyor Paco vestit d'Armani que a qualsevol magistrat de l'Audiència Nacional. Però al remat, el senyor Camps tal vegada no seria el líder indiscutible a les eleccions si a l'oposició trobarem un polític carismàtic i inteligent. Es açí on es creuem amb la incompetència. Feia anys que no veia a un polític amb tan poca força i tan protegit per les altes esferes dl seu partit com Jorge Alarte. El cap del PSPV no ha sabut fer oposició i ha deixat al seu partit pitjor del que estava quan va eixir Joan Ignasi Pla. Alarte no pot negar que va ser ascendit a ser suprem dels socialistes valencians amb l'inestimable ajuda de Leire Pajín. No cal dir res més. Si Alarte és nefast en la seva gestió Pajín és pitjor. Des que va entrar a formar part de la cúpula central del PSOE aquesta senyora no ha deixat de dir despropòsits i fer mal la seva feïna, no obstant aixó, també va voler fer-se notar a la seva terra i va designar al ja anomenat Jorge Alarte. Així, el més incompetent de tots, Paco Camps, està tranquil vent com Alarte i Pajín segueixen posant-se en contra a la poca gent que abans secundava al Partit Socialista del País Valencià, i a més, respira en veure que el nombre de seguidors ignorants que el defenen hipnotizats és cada vegada major. L'alternativa a aquest grup de polítics inútils la podriem localitzar a la veritable esquerra, però aquesta es troba més preocupada en resoldre els seus problemes interns que en fer oposició al dèspota Francesc Camps. D'aquesta manera, jo considere que Ximo Puig era l'únic que podia haver realitzat una bona feïna si hagués estat trïat com a secretari general del PSPV, però el seu pensament d'esquerres dins d'un partit que alguns volen dur al centre, i les seues ganes d'encaminar la política valenciana, van xocar amb Pajín, que no hem d'oblidar és qui supervisa les decisions del Partit Socilaista a Valencià.
En conclusió, la societat valenciana és qui ha de despertar. Ha d'haver un moviment contra aquells que ens volen representar de qualsevol manera i que no estàn capacitats per a fer-ho. Mentre Camps i companyia continuen al capdavant del nostre País el futur es pinta molt negre perquè estic segur que ells ni el canviaràn, ni els interessa canviar-ho. I es que és molt fàcil guanyar milers i milers d'euros a fi de mes tan sols per governar a un grapat d'ovelles que s'ho creu tot i que no alça la veu mai, ni contra uns, ni contra altres.
J
Publicat en MySpace el 29 de juliol de 2010. Más información: http://www.myspace.com/juervi/blog
No hay comentarios:
Publicar un comentario