Crònica d'una mort anunciada

Hui, estimats companys, aquells que es senten espanyols i han depositat la seva confiança en els dos "grans" partits del regne han demostrat el que valen. Els resultats de les eleccions generals reflecteixen el grau de malaltia que pateix la societat espanyola, perquè no és concebible que pel dia ens manifestem contra la corrupció i per la nit donem el nostre recolzament a aquells que més la practiquen, perquè no hi ha dret que donem suport a qui no ha estat capaç de gestionar la crisi i als que no han donat cap alternativa ni solució a tots els problemes generats per ella mentre estaven a l'oposició. Tenim por a provar? Tranquils, no perdreu res, perquè pitjor i amb més mediocritat del que ho han fet els dos partits majoritaris és quasi impossible. Els comicis han donat com a producte una amplia majoria absoluta del Partit Popular i un grapat de vots per al Partit Socialista, així que, veient això, qui es consola dient que hi ha més partits minoritaris? De veritat que s'esborra el bipartidisme? Espanya es un país en decadència, i a tots els que es senten part d'ella els deuria molestar, perquè és lamentable que en tot el que us han enganyat els dos partits majoritaris continuen arrasant a les eleccions. Ens queden quatre anys durs, i això, tot siga dit, que per sort de moment la crisi no ha fotut a la meva família de la mateixa forma que ha malparat altres, però açò no ho van a solucionar els dos grups polítics que tots ja coneixem. La clau, potser, està en canviar, en donar suport a aquells que, pel moment, no ens han defraudat, perquè a dia de hui estan nets, i això no ho poden dir ni PP ni PSOE. 

Bé, això és tot. Com a valoració final diré que ens queden quatre anys de continuisme, de més retallades guiades des d'Europa i un senyor Rajoy que sols va a poder somriure a la càmera, perquè el treball ja el faran per ell el molt honorable Sarkozy i la senyoreta Merkel. De veritat, fem fóra d'ací ja!