La semana pasada acudí al Envivo Festival celebrado en Getafe. Con un precio de bono asequible y un cartel más o menos digno, me hacia allí con la idea de pasar tres grandes días. El jueves y el viernes fueron un calentamiento de lo que esperaba el sábado: The Offspring. Sin ser un grupo de virtuosos ni caracterizarse por grandísimas canciones, su música engancha sobremanera. Así pues, cerca de 70000 personas se dieron cita para escuchar a un grupo que a pesar de no vivir sus mejores días ni acostumbrar a un directo brutal, dio un recital que hacen que me plantee seriamente volver algún día a disfrutar de otro concierto de este grupo californiano.
The Offspring, comandados por Dexter Holland, inició su actuación de la mejor forma posible: All I Want y You're Gonna Go Far Kid; dos de sus mejores canciones para entrar pronto en calor y disfrutar. Después, temas como Hit That, Staring At The Sun o The Kids Aren't Alright, mantuvieron el ritmo alto en todo momento. He de destacar la interpretación de la última de las tres canciones nombradas anteriormente, The Kids Aren't Alright no es mi canción preferida, pero en concierto suena brutal. Así pues, el concierto se mantenía en intensidad hasta que sonó Want You Bad y Self Esteem, era el momento final y el colofón a algo más de una hora y cuarto de concierto. Tras esta pequeña crónica, sólo puedo decir que la valoración general del festival es buena, mientras que la del concierto de The Offspring es notable. Un abrazo. Paz!
J
Reflexions breus IV: de l'amor
Feia temps que no escribia ja que una xicoteta aldea em tenia gustosament segrestat durant el mes d'agost. Així que després d'un mes d'inoperància, torne a escriure amb una quarta reflexió breu. Aquesta tracta de l'amor, espere que us agrade. Una abraçada.
"A l'amor, com a la mateixa vida, té molta importància el valor que t'otorgues a tu mateix, per això, no caure en l'obsessió i oferir l'estima amb la mesura adequada potser la clau d'una vertadera relació, una relació en la que les dues persones es necessiten per igual, una relació on la passió i els bons moments es situen en el temps i en el lloc adequat. No caldrà massa paraules, perquè l'amor el conformen i el creen els sentiments, el llenguatge tan sols és el vehicle que aquest empra per a acostar als qui s'estimen. Una mirada, un moviment, un somriure... parlant, una persona pot confondre amb les seves històries, però si hi ha alguna cosa que traïx als humans són els gestos. Aleshores, concloc el següent: estima, estima't, i demostra amb senyals el que sents, les paraules sols donaran l'última espenta."
PD: Encara que potser no li agraden els honors, vull donar les gràcies a EB. Sens dubte, els diàlegs amb ell m'han fet aprendre.
J
"A l'amor, com a la mateixa vida, té molta importància el valor que t'otorgues a tu mateix, per això, no caure en l'obsessió i oferir l'estima amb la mesura adequada potser la clau d'una vertadera relació, una relació en la que les dues persones es necessiten per igual, una relació on la passió i els bons moments es situen en el temps i en el lloc adequat. No caldrà massa paraules, perquè l'amor el conformen i el creen els sentiments, el llenguatge tan sols és el vehicle que aquest empra per a acostar als qui s'estimen. Una mirada, un moviment, un somriure... parlant, una persona pot confondre amb les seves històries, però si hi ha alguna cosa que traïx als humans són els gestos. Aleshores, concloc el següent: estima, estima't, i demostra amb senyals el que sents, les paraules sols donaran l'última espenta."
PD: Encara que potser no li agraden els honors, vull donar les gràcies a EB. Sens dubte, els diàlegs amb ell m'han fet aprendre.
J
Las 10 mejores canciones de... Duncan Dhu
Hace unas semanas publiqué una lista con las 10 mejores canciones, a mi parecer, de El Último de la Fila. Hoy le toca el turno a Duncan Dhu, otro grupo que abanderó el género pop-rock en España en los años 80 y que siguió su andadura hasta finales de los años 90. Dicho grupo formado por Mikel Erentxun, Diego Vasallo y Juanra Viles (aunque este último tan sólo formó parte de la banda en algún disco), es también uno de mis preferidos junto con el anteriormente nombrado El Último de la Fila y algunas de sus canciones son un fijo entre mis canciones más escuchadas. Así pues, después de esta breve introducción, paso a mostrar el ránking de los 10 mejores temas del grupo donostiarra. El ránking es el siguiente:
1- En Algún Lugar; incluida en el álbum "El Grito Del Tiempo"
2- La Herida; compuesta explícitamente para el álbum recopilatorio "Colección 1985-1998"
2- La Herida; compuesta explícitamente para el álbum recopilatorio "Colección 1985-1998"
3- A Tientas; incluida en el álbum "Piedras"
4- Palabras Sin Nombre; incluida en el álbum "Autobiografía"
5- Entre Salitre Y Sudor; incluida en el álbum "Autobiografía"
6- El Sentido De Tu Canción; incluida el álbum "El Grito Del Tiempo"
7- El Nuevo Calor; incluida en el álbum "Autobiografía"
8- Esos Ojos Negros; incluida en el álbum "Canciones"
9- Nada; incluida en el álbum "Crepúsculo"
10- Cien Gaviotas; incluida en el álbum "Canciones"
HxnC
Si te ha parecido interesante esta entrada seguro que también te va a gustar...
- Las 10 mejores canciones de... Mikel Erentxun
- Las mejores frases de... Duncan Dhu
- Las mejores frases de... Mikel Erentxun
Si te ha parecido interesante esta entrada seguro que también te va a gustar...
- Las 10 mejores canciones de... Mikel Erentxun
- Las mejores frases de... Duncan Dhu
- Las mejores frases de... Mikel Erentxun
La caiguda de Paco: la porta d'un millor futur
Lamente ser oportunista, però toca, per desgràcia, parlar de corrupció i altres problemes dels nostres polítics, i com tots ja es podràn imaginar, en aquest apartat un dels fixes últimament, independentment de que és confirme mitjançant un juí la seva culpabilitat, és el senyor Paco Camps. Ahir ens va deixar de forma repentina i sense preavís, com si algú del seu partit li hagués dit que ja estava bé, com si algú li hagués fet veure que ja portava massa temps prenent el pel als valencians.
Amaneix al nostre País amb un nou president de la Generalitat, i d'alguna manera em mostre optimista: no és que estiga content amb l'elecció d'Alberto Fabra ja que res cuinat al PPCV és del meu gust, però per altra banda s'acaba la tirania de qui sap que no mereixia estar més temps al lloc més alt en l'escala de poder del País Valencià: Paco Camps dimiteix tard, però dimiteix. Han sigut anys de mediocritat i obres mastodòntiques, actes cap a la galeria i ombres als serveis públics, temps de sobre-costos i economia en runes, però hui podem sentir-nos un poc més lliures, de fet, sols estic trist per una cosa: què pensaran ara tots aquells votants que tanta confiança depositaren en aquest senyor i que hui veuen com el seu mite se'n va per la porta de darrere? Doncs ara jo pense que s'obri una possibilitat per a ells, ara s'han de donar compte de que la política no és com el futbol, a la política no eres d'un partit, sinó que tens llibertat per a elegir a qui millor et represente en funció del que penses o desitges, i per això ara més que mai, les persones que fa dos mesos van elegir al senyor Camps com a president de la Generalitat deuen reflexionar que és el millor per al nostre País i prendre nota per als pròxims comicis.
Vaig a acabar este blog ja, però abans vull donar almenys l'enhorabona a Camps per tan respectable decisió i perquè ara sí que triat el millor per als valencians: anar-se'n i netejar el càrrec de representant dels valencians, perquè jo no vull que em represente, sigui del color que sigui, un corrupte. Una abraçada per a d'ell i per a tots els corruptes que encara hi ha al nostre país i a tota la política en general: continueu la senda de Camps i netegeu el que heu embrutat. Fins un altra!
J
Amaneix al nostre País amb un nou president de la Generalitat, i d'alguna manera em mostre optimista: no és que estiga content amb l'elecció d'Alberto Fabra ja que res cuinat al PPCV és del meu gust, però per altra banda s'acaba la tirania de qui sap que no mereixia estar més temps al lloc més alt en l'escala de poder del País Valencià: Paco Camps dimiteix tard, però dimiteix. Han sigut anys de mediocritat i obres mastodòntiques, actes cap a la galeria i ombres als serveis públics, temps de sobre-costos i economia en runes, però hui podem sentir-nos un poc més lliures, de fet, sols estic trist per una cosa: què pensaran ara tots aquells votants que tanta confiança depositaren en aquest senyor i que hui veuen com el seu mite se'n va per la porta de darrere? Doncs ara jo pense que s'obri una possibilitat per a ells, ara s'han de donar compte de que la política no és com el futbol, a la política no eres d'un partit, sinó que tens llibertat per a elegir a qui millor et represente en funció del que penses o desitges, i per això ara més que mai, les persones que fa dos mesos van elegir al senyor Camps com a president de la Generalitat deuen reflexionar que és el millor per al nostre País i prendre nota per als pròxims comicis.
Vaig a acabar este blog ja, però abans vull donar almenys l'enhorabona a Camps per tan respectable decisió i perquè ara sí que triat el millor per als valencians: anar-se'n i netejar el càrrec de representant dels valencians, perquè jo no vull que em represente, sigui del color que sigui, un corrupte. Una abraçada per a d'ell i per a tots els corruptes que encara hi ha al nostre país i a tota la política en general: continueu la senda de Camps i netegeu el que heu embrutat. Fins un altra!
J
1000 visitas
Aunque el contador que se encuentra a la derecha de sus pantallas marque más visitas, hoy ha sido el día en el que en este blog se ha convertido en milenario. El contador que aparece en esta página muestra, además de las visitas de todos aquellos que entran aquí, mis propias visitas al blog. Cuando escribo algo, suelo revisarlo y mirar como ha quedado, y todo ello implica entrar a la página y sumar alguna visita de más. No obstante, la cifra de las 1000 lecturas es consecuencia de todas vuestras visitas obviando las que yo realizo. Cuando cambié de plataforma (antes mi blog residía en MySpace), no pensé que pudiera levantar demasiado interés, pero lo cierto es que, aunque la cifra tampoco es desorbitada, supone un pequeño premio para mí.
Así pues, detrás de estas 1000 visitas se esconden estadísticas curiosas, os dejo a continuación algunas de ellas:
- En una muestra de 1000 visitas como esta, se aprecia como la hegemonía de Microsoft en todos los campos va disminuyendo: la suma de las entradas mediante los navegadores Chrome y Firefox supera ampliamente al total de las realizadas mediante Explorer. En los inicios de internet, esto parecía imposible.
- Aunque Windows es el sistema operativo más utilizado con diferencia, las entradas con Linux intentan comer algo de terreno.
- Como es normal, la entrada de usuarios españoles supera ampliamente al resto (752 visitas sobre el total), no obstante, desde países como Alemania (46), México (32) o Argentina (30) también han llegado varias decenas de visitas y en los últimos meses se han incrementado, sobre todo desde el país germano.
- Por meses, podemos decir que el mes más exitoso fue mayo con 200 visitas. Le siguieron de cerca abril y junio con 162 y 160 visitas respectivamente.
- En cuanto a entradas, la que ha tenido más visitas desde que este blog se estrenó ha sido Grandes frases ocultas en grandes canciones con 128 lecturas. De cerca le sigue el blog Las 10 mejores canciones... de la historia con 108 vistas. Más alejados se encuentran los blogs Política de veritat (33), Las 10 mejores canciones... de El Último de la Fil... (28) o La suerte da la espalda a Luis Alberto Marco (26).
Después de compartir con vosotros algunas datos más o menos interesantes, sólo me queda daros las gracias a todos los que habéis pasado alguna vez por aquí y a los que en un futuro entréis. Gracias, un abrazo.
J
Así pues, detrás de estas 1000 visitas se esconden estadísticas curiosas, os dejo a continuación algunas de ellas:
- En una muestra de 1000 visitas como esta, se aprecia como la hegemonía de Microsoft en todos los campos va disminuyendo: la suma de las entradas mediante los navegadores Chrome y Firefox supera ampliamente al total de las realizadas mediante Explorer. En los inicios de internet, esto parecía imposible.
- Aunque Windows es el sistema operativo más utilizado con diferencia, las entradas con Linux intentan comer algo de terreno.
- Como es normal, la entrada de usuarios españoles supera ampliamente al resto (752 visitas sobre el total), no obstante, desde países como Alemania (46), México (32) o Argentina (30) también han llegado varias decenas de visitas y en los últimos meses se han incrementado, sobre todo desde el país germano.
- Por meses, podemos decir que el mes más exitoso fue mayo con 200 visitas. Le siguieron de cerca abril y junio con 162 y 160 visitas respectivamente.
- En cuanto a entradas, la que ha tenido más visitas desde que este blog se estrenó ha sido Grandes frases ocultas en grandes canciones con 128 lecturas. De cerca le sigue el blog Las 10 mejores canciones... de la historia con 108 vistas. Más alejados se encuentran los blogs Política de veritat (33), Las 10 mejores canciones... de El Último de la Fil... (28) o La suerte da la espalda a Luis Alberto Marco (26).
Después de compartir con vosotros algunas datos más o menos interesantes, sólo me queda daros las gracias a todos los que habéis pasado alguna vez por aquí y a los que en un futuro entréis. Gracias, un abrazo.
J
Suscribirse a:
Entradas (Atom)