La caiguda de Paco: la porta d'un millor futur

Lamente ser oportunista, però toca, per desgràcia, parlar de corrupció i altres problemes dels nostres polítics, i com tots ja es podràn imaginar, en aquest apartat un dels fixes últimament, independentment de que és confirme mitjançant un juí la seva culpabilitat, és el senyor Paco Camps. Ahir ens va deixar de forma repentina i sense preavís, com si algú del seu partit li hagués dit que ja estava bé, com si algú li hagués fet veure que ja portava massa temps prenent el pel als valencians.

Amaneix al nostre País amb un nou president de la Generalitat, i d'alguna manera em mostre optimista: no és que estiga content amb l'elecció d'Alberto Fabra ja que res cuinat al PPCV és del meu gust, però per altra banda s'acaba la tirania de qui sap que no mereixia estar més temps al lloc més alt en l'escala de poder del País Valencià: Paco Camps dimiteix tard, però dimiteix. Han sigut anys de mediocritat i obres mastodòntiques, actes cap a la galeria i ombres als serveis públics, temps de sobre-costos i economia en runes, però hui podem sentir-nos un poc més lliures, de fet, sols estic trist per una cosa: què pensaran ara tots aquells votants que tanta confiança depositaren en aquest senyor i que hui veuen com el seu mite se'n va per la porta de darrere? Doncs ara jo pense que s'obri una possibilitat per a ells, ara s'han de donar compte de que la política no és com el futbol, a la política no eres d'un partit, sinó que tens llibertat per a elegir a qui  millor et represente en funció del que penses o desitges, i per això ara més que mai, les persones que fa dos mesos van elegir al senyor Camps com a president de la Generalitat deuen reflexionar que és el millor per al nostre País i prendre nota per als pròxims comicis.

Vaig a acabar este blog ja, però abans vull donar almenys l'enhorabona a Camps per tan respectable decisió i perquè ara sí que triat el millor per als valencians: anar-se'n i netejar el càrrec de representant dels valencians, perquè jo no vull que em represente, sigui del color que sigui, un corrupte. Una abraçada per a d'ell i per a tots els corruptes que encara hi ha al nostre país i a tota la política en general: continueu la senda de Camps i netegeu el que heu embrutat. Fins un altra!


J