Pel fet d'anomenar-se català

Tenim un problema els valencians i pareix difícil posar-li remei. Encara hui, molts de nosaltres entenen el nostre País com una unitat individual, sense formar part de cap altre grup de territoris amb els que compartim moltes coses. Dins d'eixes coses, el que és més difícil de fer entendre a aquestes persones es que el dialecte que parlem ací, el valencià, està englobat dins d'un terme, el català. El català està format per dos blocs, l'occidental (on estaria el valencià), i l'oriental, i dins d'aquests, situariem una serie de dialectes. No obstant, i malgrat ser la veritat, gran part dels habitants del País Valencià, ho neguen, i ho neguen per una qüestió terminológica que a continuació analitzarem.
No podem prescindir de la nostra història i hem, alguna vegada, pegar un colp d'ull cap arrere i averiguar que ens precedeix, i el resultat d'aquesta mirada al passat ens demostra que l'actual País Valencià fou repoblat per Jaume I amb caballers de distints llocs de la Corona de Aragò, i entre ells, cavallers lleidetans. Açò, ens dòna una pista de perquè el parlar a moltes regions de Lleida es tan paregut al que parlem açí. i en definitiva el que parlem es coneix com català. El problema el trobem en la aversió que molts valencians tenen cap als catalans. Catalunya té la mateixa arrel que català i aixó fa associar a molts dels valencians amb catalanofòbia, el llenguatge català única i exclusivament amb la regió de Catalunya, i això és incorrecte, perquè dins del català trobem no sols el parlar de Catalunya, també trobem el parlar del País Valencià, el parlar de l'Alguerès, etc. Així que una vegada fet aquesta reflexió, crec que el més adecuat per a tindre contents a tots els valencians, incloent als que despotriquen quan es fan comparacions del valencià amb el català i ni tan sols el parlen, es cambiar-li el nom a la llengua. Potser si en vegada d'anomenar-li català li anomenem de qualsevol altra forma, fins i tot els més escèptics voran la veritat i evitaràn així, relacionar el català solament amb Catalunya. I ara tan sols ens queda elegir un nom nou, potser si li fiquem NosolsaCatalunya o CatalàquenoCatalunya, evitarem relacionar i deixarem a part la aversió cap als habitants de Catalunya quan ens referim a llengua, aixó sí, sempre i quan no es fiquen pel mig aquells castellanoparlants amb por a perdre la seva identitat pura i únicament valenciana.


J

Publicado en MySpace el día 18 de febrero de 2010 .Más información en http://blogs.myspace.com/juervi

No hay comentarios:

Publicar un comentario