El valencià és la llengua que des de xiquet m'han ensenyat a casa, i encara que m'agradaria poder escriure més a sovint en la meva llengua materna, tinc una por insalvable cap a les faltes d'ortografia. És per això que publique en valencià menys blogs dels que m'agradaria. Açò és un problema per a mi, però a més a més, també és un problema que compartisc en molta altra gent. La base per a fomentar l'idioma és una bona educació, i desgraciadament, els nostres benvolguts polítics pareixen emprenyats en demacrar i ensombrir una cosa tan gran com és una llengua pròpia, un regal tan valuós com és el valencià. De vegades em pregunte si he fet tard. Són molts anys parlant la llengua a la meva manera i exercitant poc l'escriptura amb el valencià normatiu, potser als meus anys a l'institut m'equivoquí per no agafar la línia en valencià, però ara que a l'univeristat estava decidit a fer la carrera amb docència en valencià, em trobe amb una sèrie d'obstacles que denoten el poc interès col·lectiu per portar a terme una revalorització del valencià.
Observant el panorama, el valencià pareix una llengua en decadència. Em pesa aquesta afirmació, però no hi ha volta de fulla. Des de la conselleria d'educació s'empenyen en que la vida ens siga més difícil a aquells rebels que opten per traure de l'oblit una llengua, una cultura. A més, la Universitat Politècnica, a qui el prestigi pareix que se li ha pujat al cap, també col.labora en l'últim atac al nostre patrimoni lingüístic. Al parèixer, no tenien prou amb la pobra docència s'imparteix en l'actualitat, on vergonyosament la majoria dels mestres prenen el pel als alumnes i decideixen impartir les classes en castellà, sinó que han decidit anar més enllà: la conselleria ha portat a terme unes retallades a l'educació en valencià per a intentar fomentar més la docència en anglès, i la conseqüència a aquest fet es que algunes escoles i facultats de la Univ. Politècnica han considerat que el més oportú per a davant aquestes retallades era carregar-se les classes en valencià pels matins i tan sols ofertar l'ensenyança en dita llengua per les vesprades. Estic d'acord en que s'ha d'impulsar la instrucció en anglès, és el futur, però no em pareix bé el preu pagat, ja que en aquest cas és altíssim. No és pot privar d'aquesta ensenyança a uns alumnes que sí van poder escollir aquesta opció al primer any, però que de colp i repent al segon any es veuran obligats a reestructurar la seva vida i acudir per els vesprades o anar pels matins i renunciar al valencià.
En definitiva, el nostre idioma autòcton està en perill, i es dona la casualitat de que les institucions que més condecoracions és pengen per la cura de la llengua (universitat i conselleria), són ara el botxí d'allò que abans defenien. No tinc el menor dubte de que l'anglès i el castellà són molt importants, però tampoc em mostre dubitatiu quan pense que el nostre patrimoni lingüístic s'ha de protegir de la mateixa forma que aquestos dos idiomes. Una educació de qualitat amb la possibilitat de triar entre tres llengües és possible i ha de ser una realitat, no obstant, mentre els nostres polítics i persones influents continuen mirant tan sols per ells i pel foment d'altres d'obres innecessàries l'educació en valencià seguirà en declivi. A cap ciutadà ni estudiant l'interessa ni beneficia que es malgasten diners en obres de color blanc al llit vell del riu Túria que no tenen ús (sí, em referisc a l'Àgora i altres obres mastodòntiques inútils), ni que ens malbaraten diners per a que quatre rics s'omplin les butxaques amb la fórmula 1, el que de veritat ens interessa és el nostre futur, i el futur es construeix amb l'educació, i si eixa educació desitgem que siga en valencià, ningú ens pot arrevatar el nostre desig, perquè és el desig de qui vol aprendre la parla pròpia, el desig de qui defensa allò que és nostre, l'ànsia dels que estimen allò que alguns volen esborrar: el valencià.
J
No hay comentarios:
Publicar un comentario