Reflexions breus XIII: varies (I)

Després de tres mesos sense escriure, torne hui amb un grapat de noves reflexions. Reflexions diferents que no estan relacionades entre sí, però que cadascuna ha sorgit del meu cap en moments clau i puntuals. Esta vegada són més curtes que en anteriors ocasions, perquè de vegades, poques paraules enunciades magistralment poden suposar més que qualsevol escrit d'infinites pàgines.

"Quan deixes de témer l'arribada de qualsevol final, significa que allò pel que abans sospiraves ara ha perdut el seu sentit."

"Tan precís és aplegar a temps com saber marxar a l'hora exacta."

"La insistència desmesurada és, quasi sempre, la manera més dolenta de renunciar."

"Quan tot s'acabe, no importarà allò que digueres, perquè sols recordaràs aquelles coses que ja mai podràs dir."

"Endolceix o dramatitza un final, segur que quan el tornes a recordar continuarà sent simplement això, un final."


HxnC

Reflexions breus XII: de les decisions

La nostra vida transcorre enmig d'un constant decidir, en una presa de decisions continua que té una característica curiosa que a continuació plasme:

"La temporalitat d'un sí és tan certa com la inmovilitat d'un no. És a dir, la fi d'un sí té com a conseqüència l'eternitat d'un no, en canvi, la fi d'una negació mai té com a resposta un sí infinit."

HxnC

Reflexions breus XI: mecanismes de vida

"La paciència i el silenci prudent són les millors armes de la raó. La consecució de qualsevol repte no sol ser producte de l'insistència desmesurada, sinó de la perfecta utilització dels nostres recursos en el moment precís i de la forma correcta. No cal parlar ni actuar més que la resta per a destacar, sobra amb fer-ho a l'hora exacta i amb una confiança cega en les nostres possibilitats. Un únic fort colp d'aigua no erosiona una pedra  fins partir-la, però en canvi, l'impacte ordenat, constant i pacient de milers de gotes acabarà per trencar-la..."


HxnC

The perfect plan

Noche del 29 de septiembre. Sala Wah Wah, mi primera vez con Rubick. Todo pintaba bien, la sala, el grupo, la compañía... todo. Y nosotros allí expectantes reunidos para ser seducidos por el show del grupo amateur valenciano Rubick. El espectáculo empezaba con "Demons", una canción que conocía, pero que no había escuchado demasiado, no obstante, ayer consiguió seducirme hasta el punto de que hoy no puedo dejar de escucharla. En segundo lugar, llegó She's Got The Show. Aunque antes de empezar el concierto la marcaba como posible canción de inicio, finalmente quedó relegada a un segundo lugar que nos hizo recibirla ya totalmente enchufados en el concierto. Más tarde, sonaron los grandes temas del grupo salvo alguna excepción. Desde mi humilde punto de vista, he de decir que eché en falta Sleeping In The Sky o Go Dark While, pero tampoco debo quejarme con el repertorio que la banda eligió. A fin de cuentas, los chicos de Rubick se decantaron por realizar un concierto eléctrico y rápido y en él no encajaban grandes temas más lentos como "Magical Time" o la antes nombrada "Sleeping In The Sky". Sin embargo, a pesar del alto ritmo de la actuación, no se olvidaron de deleitarnos con su enorme "Frozen". Inicio del tema en su versión en acústico y perfecta interpretación. Sin duda "Frozen" era uno de los clásicos de la banda, pero desde ayer pasa a convertirse en uno de sus himnos. En ese cartel de himno podemos situar también a canciones que sonaron después. Una de ellas fue Love. Su mágico estribillo hizo enloquecer a los presentes y confirmó el talento de una banda con mucha proyección. Antes de finalizar el concierto con el famoso "Hey Jude" de The Beatles, Rubick regaló a sus fans su single por excelencia: "Bandits". La versión eléctrica del tema cumbre de este grupo emergente sonó contundente y selló un soberbio concierto que sirvió para alimentar las ganas de volver a verlos en directo.

Because we saw... the perfect plan!


HxnC

Paradise

No me he parat a analitzar què diu la lletra, però puc dir que aquesta cançó me recorda a un passat no molt llunyà. Me recorda a dies on tot era gris i les llàgrimes no eixien dels ulls per orgull. No obstant, encara que podria dir que la cançó em recorda a un conjunt de mals moments, per a ser exacte he de dir que m'evoca, especiàlment, a un dia molt concret on vaig ser feble, un dia en que vaig caure derrotat i vaig anar en contra dels meus principis. Aquell dia certes persones estigueren al meu costat i em recolzaren, m'ajudaren a eixir, fins i tot varen plorar i patir amb mi. A eixes persones, ells sabran qui són, els agraïsc el que feren per mi i els demane perdó. Perdó perquè en certa manera els vaig decebre, perdó perquè vaig sucumbir al comportament de terceres persones que no mereixen res. Ara mentres escric açò, els pels encara se'm posen "de punta", perquè vaig viure un moment molt trist que va esdevindre en altre moment molt bonic en el que em vaig sentir molt recolzat per alguns.

Ara mateix, estic escoltant la cançó, i encara que em recorde a moments durs, he de dir que per a res em provoca un sentiment negatiu, més bé al contrari, perquè al escoltar-la recorde que ningú et pot fer mal, que no he d'oblidar mai més que ningú és suficientment important com per a fer-te perdre el nord i deixar de ser tu.


HxnC