Pensaments quan la llum s'apaga. Capítol 1.

Aparque el cotxe. Com una altra nit de dissabte que acaba faig l'etern camí entre el lloc on he aparcat fins a casa. No sé per quina extranya raó, des de fa temps és el meu moment preferit de la nit: no soles són els minuts per a reflexionar al voltant del que ha ocorregut hui, sinó que és l'instant en el que em pare a analitzar la vida. Mentre camine sols pel carrer, al meu cap ressonen les paraules no dites i examine el punt en el que em trobe, què he fet fins ara en la meva existència? Sempre em ve al cap la mateixa pregunta. Durant el transcurs del passeig pense en tot allò fet i maleïsc allò no fet, la meva ment viatja fins l'escenari ideal on m'agradaria trobar-me i imagine... i em torne a repetir que res és com havia planejat...

Supose que algú de vosaltres també ho farà, però a mi em resulta grandiós imaginar que sols jo tinc aquestos debats existencials i que els nous propòsits establits en aquest passeig de la reflexió canviaran en qüestió de segons el context en el que em trobe... i acte seguit tot serà perfecte... com als somnis. Després, quan travesse la porta de casa, torne en mi i observe que res ha canviat: els problemes i les indecisions estan ahí i sols amb esforç i determinació es resoldran, i abans d'entrar al llit, hem propose no errar quan el futur em done una segona oportunitat, quan el futur parega emular al passat...

Pensaments quan la llum s'apaga. Pròleg.

Quan la llum s'apaga i tot el món descansa, la meua veu interior sona fort i em fa reflexionar. No hi ha millor escenari per a pensar i recapacitar que el trajecte de tornada a casa on la tranquil·litat i la calma s'apoderen de mi i trobe el moment perfecte per a analitzar les coses que m'importen i m'impacten i valorar la posició en la que estic. Pensaments quan la llum s'apaga pretén ser una espècie de diari que relate els debats interns que en ocasions es succeeixen dins de mi quan tan sols m'acompanya la soledat de la nit, pretén ser una espècie de diari que plasme els dubtes i inquietuds al voltant del que em rodeja i els fets que m'ocorren. A més, té un sentit que va més enllà del simple fet d'exterioritzar els meus raonaments i discussions, en el fons té la finalitat d'ajudar-me a meditar i a arribar a conclusions satisfactòries respecte als problemes i assumptes quotidians que m'importen. Pensaments quan la llum s'apaga no busca simplement agradar, sino fer que el lector es senta identificat amb el que escric i dins d'ell sorgisquen incerteses noves al voltant de les que reflexionar.

Las 10 mejores canciones de... The Offspring

Hoy le toca el turno a la banda norteamericana de The Offspring. Este cuarteto californiano no es un grupo aclamado por todos ni reconocido como uno de los grandes de la música, sin embargo, durante toda su longeva carrera musical han conseguido lanzar canciones y más canciones hacia el estrellato. Tal vez por los eléctricos y rápidos ritmos o por sus letras sencillas con estribillos pegadizos que se quedan grabados, lo cierto es que a The Offspring no se le reconoce ninguna de sus piezas musicales como himno, pero nadie duda que hay algo en ellas que las hace únicas y atractivas para casi todo aquel que las escucha.

Una vez hecha esta breve introducción sobre la visión que tengo de este grupo estadounidense, a continuación, publico la lista con las diez mejores canciones de la banda según mi criterio.

1 - All I Want del álbum "Ixnay On The Hombre" (1996)

2 - You're Gonna Go Far, Kid del álbum "Rise And Fall, Rage And Grace" (2008)

3 - The Kids Aren't Alright del álbum "Americana" (1998)

4 - Staring At The Sun del álbum "Americana" (1998)

5 - Can't Repeat del álbum "Greatest Hits" (2005) - (Canción inédita que publicaron en su recopilatorio de grandes éxitos)

6 - Hit That del álbum "Splinter" (2003)

7 - Half Truism del álbum "Rise And Fall, Rage And Grace" (2008)

8 - No Brakes del álbum "Americana" (1998)

9 - Self Esteem del álbum "Smash" (1994)

10 - Have You Ever del álbum "Americana" (1998)




J

Si te ha parecido interesante esta entrada seguro que también te va a gustar...

- Las 10 mejores canciones de... Red Hot Chili Peppers

- Las 10 mejores canciones de... U2

- Las 10 mejores canciones de... The Cure

10 best... The Offspring's songs

Today is the turn of the American band The Offspring. These californian four men maybe are not an acclaimed band and they are not recognized as one of the greatest music bands in the history, but throughout his music career they have released more and more songs to the highest of the music scene. Maybe due to the electrics and fast rhythms or due to their simple lyrics with vitiating chorus, the real fact is that any The Offspring's song is considered as a hymn, but anybody has no doubt that in their songs there be something that make them uniques and attractives to the people that listen them.

Once we have done this brief introduction about the image that I have about this american band, now is time to share the ranking with the ten best The Offspring's songs ever according to my criteria.


1 - All I Want; included in the album "Ixnay On The Hombre" (1996)

2 - You're Gonna Go Far, Kid; included in the album "Rise And Fall, Rage And Grace" (2008)

3 - The Kids Aren't Alright; included in the album "Americana" (1998)

4 - Staring At The Sun; included in the album "Americana" (1998)

5 - Can't Repeat; included in the album "Greatest Hits" (2005) - (Unpublished song shared in their greatest hits collection)

6 - Hit That; included in the album "Splinter" (2003)

7 - Half Truism; included in the album "Rise And Fall, Rage And Grace" (2008)

8 - No Brakes; included in the album "Americana" (1998)

9 - Self Esteem; included in the album "Smash" (1994)

10 - Have You Ever; included in the album "Americana" (1998)


HxnC

If you enjoyed it you should read:

- 10 best... Oasis' songs

- 10 best... The Cure's Songs

- Las 10 mejores canciones de... The Offspring

24 Golpes: La aplastante vuelta de Erentxun

Enorme renacer musical. Este disco es una muestra más del talento innato de nuestro querido Mikel. Espléndido, eléctrico, magnífico... Todos los adjetivos que describen este nuevo álbum llevan al mismo lugar, hablan de una obra impoluta, de un trabajo soberbio e inapelable. Sinceramente, me ha fascinado este nuevo trabajo de Erentxun. Volvemos a ver nacer, musicalmente hablando, al bueno de Mikel.

Tras su publicación, hay quien habla de resurrección, pero yo pienso que nunca murió, no recuerdo un disco malo de Mikel Erentxun, la única diferencia entre unos y otros la encontramos en la diferente difusión y publicidad que se ha hecho de cada uno de ellos. Este álbum lo corona, a mi parecer, como uno de los grandes de la música española. Mikel se recicla y se reinventa en 24 Golpes, rompiendo con Detalle del Miedo y todo lo anterior, pero manteniendo el listón altísimo y demostrando, sobretodo, que el donostiarra aún no ha dicho su última palabra en el mundo de la música. Puede ser que no cuente con el apoyo de las radios musicales españolas, puede ser que no lance temas y discos comerciales que enganchen a masas, puede que sus videoclips no aparezcan en la televisión, pero no me cabe la menor duda que el valor de 24 Golpes es mayor que el de la mayoría de discos que se editaron el año pasado en España. Animo a todos a conocer este disco para oídos que entiendan, para gente que busque alejarse del ruido que escuchamos continuamente. El nuevo disco del gipuzkoano es de los que valen la pena, no se pierde en la mediocridad actual que sólo busca fama y dinero mediante la creación de temas simples sin demasiado valor musical. Erentxun no precisa de todo eso y nos ha proporcionado melodías y letras de calidad, música para deleitarse una noche de lluvia a los pies de una chimenea o para pasar una agradable mañana soleada de verano. Incontestable obra. 24 Golpes, simplemente, fantástico.


J