24 Golpes: La aplastante vuelta de Erentxun

Enorme renacer musical. Este disco es una muestra más del talento innato de nuestro querido Mikel. Espléndido, eléctrico, magnífico... Todos los adjetivos que describen este nuevo álbum llevan al mismo lugar, hablan de una obra impoluta, de un trabajo soberbio e inapelable. Sinceramente, me ha fascinado este nuevo trabajo de Erentxun. Volvemos a ver nacer, musicalmente hablando, al bueno de Mikel.

Tras su publicación, hay quien habla de resurrección, pero yo pienso que nunca murió, no recuerdo un disco malo de Mikel Erentxun, la única diferencia entre unos y otros la encontramos en la diferente difusión y publicidad que se ha hecho de cada uno de ellos. Este álbum lo corona, a mi parecer, como uno de los grandes de la música española. Mikel se recicla y se reinventa en 24 Golpes, rompiendo con Detalle del Miedo y todo lo anterior, pero manteniendo el listón altísimo y demostrando, sobretodo, que el donostiarra aún no ha dicho su última palabra en el mundo de la música. Puede ser que no cuente con el apoyo de las radios musicales españolas, puede ser que no lance temas y discos comerciales que enganchen a masas, puede que sus videoclips no aparezcan en la televisión, pero no me cabe la menor duda que el valor de 24 Golpes es mayor que el de la mayoría de discos que se editaron el año pasado en España. Animo a todos a conocer este disco para oídos que entiendan, para gente que busque alejarse del ruido que escuchamos continuamente. El nuevo disco del gipuzkoano es de los que valen la pena, no se pierde en la mediocridad actual que sólo busca fama y dinero mediante la creación de temas simples sin demasiado valor musical. Erentxun no precisa de todo eso y nos ha proporcionado melodías y letras de calidad, música para deleitarse una noche de lluvia a los pies de una chimenea o para pasar una agradable mañana soleada de verano. Incontestable obra. 24 Golpes, simplemente, fantástico.


J

Reflexions breus VIII: de la felicitat

Últimament he estat reflexionant al voltant del caràcter relatiu de la felicitat. Sempre volem més, i mai estem del tot contents amb allò aconseguit. Desitgem més, som humans, tenim ambicions, sembla inconformisme avariciós, però en el fons, mentre l'objectiu siga raonable, em pareix una qualitat humana fascinant.


"La nostra vida transcorre amb la cerca de la felicitat com a eix central, no obstant això, al meu parèixer, aquesta cerca no deixa de ser una pèrdua de temps: la felicitat absoluta no existeix com a tal i la seva grandiositat resideix en el seu caràcter espontani i transitiu; en altres paraules, ningú és capaç de conèixer mai l'estat de felicitat total. Aquesta valenta afirmació pot semblar negativa en un primer moment, però en realitat mostra tot el contrari. Mai serem feliços completament, perquè l'home té la ambició com a característica innata, per tant, el nostre afany per continuar creixent una vegada superats els reptes marcats impedeix que apleguem a estar totalment realitzats. Així, una vegada exposada aquesta teoria personal, sols em queda concloure que en la capacitat de cadascú per a saber acceptar el grau parcial de felicitat en que es viu, resideix la clau de tot: inevitablement desitjarem progressar i ens marcaren metes més complicades i elevades, però mai oblidem que el que ja hem aconseguit té un gran valor i serà el magnífic punt de partida d'un nou capítol que nosaltres mateix escriurem."


J

La justícia temporal, la contundència de les hores

El temps deixa a cadascú en el seu lloc, sí senyor. Sempre he sentit certa devoció cap a aquesta frase i cada dia que passa va augmentant la seva importància, ja que per a mi, s'ha convertit en una de les màximes de l'existència dels éssers humans, és una forma clara i senzilla de dir que els nostres actes ens marquen i guien fins deixar-nos en el lloc que ens correspon, és una forma de dir que tenim que assumir les responsabilitats derivades de les nostres accions perquè cada pas que donem té unes conseqüències que van donant forma a la nostra persona. Per tot açò, m'agrada emparar-me en aquesta oració, perquè ens ajuda a ser pacients i ens demostra que si fem el que considerem correcte, el resultat a llarg termini tindrà en compte l'esforç. Per exemple, quan creus haver caigut en l'amor (sempre fique els exemples al voltant del mateix tema, manies irreparables, perdoneu), i deixes córrer els dies per a esperar resposta de la persona que estimes, els temps decidirà: oblit o reconeixement, a més, pots estar segur que eixa resposta serà la correcta, perquè el cúmul de voltes que pega la vida, es ordenat pel mag del temps per a traure les sol·lucions a la llum, és a dir, el temps et donarà una resposta madura i inequívoca al voltant del teu amor. Dit açò, pense que el temps i el seu efecte són increïbles. Poc a poc em done compte de que tot gira al voltant del passar de les hores, la clau es saber gestionar aquest temps, fer d'ell un aliat i, recolzant-me en l'excel·lent frase amb la que obria el blog, responsabilitzar-se de tot allò que es fa. En el futur, arreplegarem la collita de les bones llavors que sembrarem i que varem cuidar sense oblidar-se cap dia, el temps ens recompensarà amb allò que mereixem i serà jutge de les paraules abans dites: destaparà al mentider i premiarà al coherent, destruirà el poder per a tergiversar i camuflar que tenen les paraules i plasmarà el vertader rostre de cada persona. Ja sabeu, mesureu fins l'últim acte perquè res passa desapercebut per al temps, res hi ha que escape del impacte del seu passar, res hi ha que no sigui col·locat al lloc que li correspon.


J

3 veces 1000

Estoy aislado de la red desde hace unas semanas, no obstante hoy he comprobado que las visitas al blog ya superan las 3000. Mil gracias a todos. Espero retomar la escritura de nuevos blogs en breves días. Un abrazo.


J

Las 10 mejores canciones de... la historia II

Como 10 canciones son muy pocas, he decidido ampliar la lista que meses atrás publiqué con los mejores temas, a mi juicio, de la historia. Así pues, a continuación os presento las "otras diez", la cara B de la lista incial, una nueva recopilación de grandes canciones que, aunque estén un poco por detrás de las anteriores, no tienen ningún desperdicio y son muy grandes. Dicho esto, a continuación os dejo la selección de estos 10 grandes éxitos.


1- Another Brick In The Wall - Pink Floyd

2- Losing My Religion - R.E.M.

3- Layla - Derek and The Dominos

4- With Or Without You - U2

5- Back In Black - AC/DC

6- Everlong - Foo Fighters

7- Dancing In The Dark - Bruce Springsteen

8- Always On My Mind - Elvis Presley

9- There Is A Light That Never Goes Out - The Smiths

10- My Generation - The Who


¡Animaos a publicar vuestras opiniones y propias listas! Un abrazo.


J


Entradas relacionadas:

- Las 10 mejores canciones de... la historia